El «Quadrat d'or de la pedra seca de Catalunya» el trobem a la Plana de Sant Pere, allà on s'ajunten els termes d'Aiguamúrcia, el Pla de Santa Maria i el Pont d'Armentera (Plana de l'Alt Camp) 1/7

En una àrea d'aprox. 0,3 km2 s'hi concentren barraques bessones-compostes, amb casella, de forma troncocònica i arneres excepcionals. Un patrimoni amb un gran potencial turístic, etnològic, educatiu... Entre altres joies hi trobem: 2/7

Barraca de l'Alegret: bellíssima barraca amb casella, molt ben cuidada, amb una altura interior de 4 m i alguna sorpresa més. Codi Wikipedra 886 3/7

Barraca del Manilles: té dues estances independents, una per a persones i l'altra per als animals. Coberta exterior amb casella. Té una escala exterior per pujar a la coberta. Es va restaurar el 2006. Codi Wikipedra 831 4/7

Barraca trococònica: té un frontis trapezoidal que no hem vist en cap altra barraca. El 1914 l'arquitecte Joan Rubió la dibuixava i fotografiava, afirmant que «la influència en ella de les formes orientals antiquíssimes es manifesta». Codi Wikipedra 822 5/7

Barraca de les Abelles: l'hem anomenada així perquè dins hi ha una bancada on s'hi posaven les arneres, cadascuna amb un forat de ventilació. La coberta és per aproximació de filades i acabada amb lloses planes. Una de les construccions més peculiars. Codi Wikipedra 829 6/7

Barraca de dues caselles: té dues estances comunicades interiorment, amb una sola porta. Té una menjadora en la primera estança i una escala per pujar a la coberta. També és fotografiada per Joan Rubió el 1914. Codi Wikipedra 825 7/7