L'obertura de la Via Laietana, a principis del segle passat, va suposar l'enderroc d'uns 300 edificis i la desaparició de desenes de 85 carrers i places. Voleu veure aquesta Barcelona desapareguda? #FIL

Per començar, una mica de contex: l'origen de la Via Laietana es remunta a 1859, amb l'aprovació del Projecte de Reforma i Eixample d'Ildefons Cerdà. El pla Cerdà no només preveia l'eixample de Barcelona, sinó també la reforma de l'antiga ciutat emmurallada.

L'objectiu d'aquesta reforma interior era sanejar la ciutat vella i millorar la seva comunicació amb el nou eixample. Cerdà preveia obrir tres grans vies, destruint molts carrerons i edificis de la Barcelona antiga.

El projecte es va endarrerir molts anys, a causa del seu elevat cost i, sobretot, per la gran quantitat d'expropiacions necessàries i la forta oposició existent.

Fou un altre urbanista, Àngel Baixeras, qui va dissenyar el pla final de Reforma Interior, aprovat definitivament el 1889. Hi figuraven les tres avingudes, anomenades provisionalment Gran Via A, B i C.

La Gran Via A (l'actual Via Laietana) era la que connectava l'Eixample amb el port, seguint l'eix perpendicular del carrer Pau Claris. Va ser la primera a obrir-se i l'única que es va completar.

En un primer moment, la Gran Via A es volia batejar en honor a l'Exposició Universal o a la Reina Regent. Finalment, es va imposar el nom de Via Laietana. Tot i això, durant molts anys fou coneguda popularment com "La Reforma", en referència al pla de Reforma Interior.

Els enderrocs van començar el 10 de març de 1908, en un acte simbòlic al carrer Ample, presidit pel rei Alfons XIII, el president espanyol, Antoni Maura i l'alcalde Sanllehy.

Pocs dies abans de començar els enderrocs, l'ajuntament, pressionat per grups d'artistes i intel·lectuals, va convocar un concurs de fotografies i dibuixos, per immortalitzar els carrers que desapareixen i el seu veïnat. Tot seguit, us ensenyo alguns d'aquells testimonis.

Comencem per una de les fotos més icòniques d'aquella Barcelona desapareguda: el carrer d’en Malla, amb les seves famoses portes batents.  Adolf Mas / AFB

La plaça de l'Oli. Al fons, l'entrada al carrer de les Donzelles, considerat un dels més estrets que han existit mai a Barcelona.  Fradera / AFB

L'angost carrer de les Donzelles. Adolf Mas / AFB

El carrer Graciamat, amb la Vaqueria Suiza. Josep Pons / AFB

Una de les principals vies desaparegudes fou el carrer Riera de Sant Joan. A la foto, la seva confluència amb els carrers Graciamat i Sant Crist de la Tapineria, també eliminats.

Aquesta mateixa cantonada, per cert, va ser immortalitzada per Picasso, que tenia el seu estudi a Riera de Sant Joan.

El carrer Infern, molt a prop de la Catedral. Josep Pons / AFB

La Font de Sant Joan, al desaparegut carrer de l'Avellana. Segons la tradició, les seves aigües tenien propietats curatives.  Josep Pons / AFB

La Gran Baratura, al carrer Fenosa, anuncia les rebaixes per la Reforma Interior. Narcís Cuyas / AFB

El carrer Aymerich, amb un forn que anuncia el trasllat del negoci.  Carlos Passos / AFB

Unes 10.000 persones van perdre la seva llar. La Reforma va afectar una zona molt densificada, amb carrerons on sovint es feien voltes que permetien construir-hi al damunt i aprofitar millor l'espai.

Un cas paradigmàtic era el carrer de les Tres Voltes. Brangulí / ANC

Serralleria al carrer Burgés. Moltes famílies humils no només van perdre la casa, també el seu taller o lloc de treball.  AFB

El carrer Tapineria encara existeix, però gairebé totes les finques antigues van ser enderrocades. A la dreta es veu l'entrada l'Arc de la Glòria. Al fons, la Casa de la Pia Almoina (avinguda Catedral).

Volta d'entrada al carrer Arc de la Glòria, des del carrer Tapineria. Estava situat on avui hi ha la plaça de Ramon Berenguer el Gran.

El mateix carrer Arc de la Glòria, vist des de l'angle contrari, amb el carrer Tapineria i el campanar de la Catedral de fons. Les fotos són d'abans i després de l'inici dels enderrocs. Ricard Martínez

La Reforma va escapçar carrers senyorials com Basea i Mercaders, on hi havia importants palauets gòtics.  A Basea, 31, hi havia la desapareguda Casa Serrallonga, que la llegenda vincula amb el mític bandoler.  Miquel Matorrodona / AFB

Es van destruir moltes finques humils, però també cases senyorials, esglésies, convents i palaus, com la Casa del Marquès de Monistrol. Va ser una enorme pèrdua de patrimoni. Frederic Ballell / AFB

Saló interior de la desapareguda Casa del Marquès de Monistrol.   Francesc Brunet / ANC

Els elements artístics dels edificis enderrocats, com capitells o llindes, es van conservar i reaprofitar per embellir el barri Gòtic. Timoteu  Colominas / AFB

Alguns edificis, uns pocs, van ser desmuntats i reconstruïts pedra a pedra en altres punts de la ciutat.  És el cas de la Casa Padellàs, actual seu del MUBHA, traslladada del carrer Mercaders a la plaça del Rei.  Josep Domínguez / AFB

La Casa de la Seda, fou dels pocs indultats, malgrat no ajustar-se a l'alienació de la nova Via Laietana. Totes les finques de l'esquerra de la foto, corresponents al desaparegut carrer Arcs de Jonqueres, van ser enderrocades.  Francesc Brunet / ANC

La plaça de l'Àngel, amb l'inici del carrer Argenteria, abans de quedar esventrada per la Via Laietana. Narcís Cuyàs / AFB

El carrer Bòria, cantonada plaça de l'Àngel, amb la Casa del Gremi de Calderers, façana actualment remuntada a la plaça Sant Felip Neri.

Al capdavall de la Via Laietana hi havia la plaça de Sant Sebastià, amb les Voltes dels Encants, històrica ubicació del Mercat dels Encants de Barcelona. Abans i després de l'enderroc.

Les restes d'alguns d'aquests edificis enderrocats per la Via Laietana han sortit a la llum amb les obres dels darrers mesos. És els cas de les cases d'origen medieval aparegudes al carrer Fusteria, al costat de Correus. Jordi Otix

Les obres d'obertura de la Via Laietana es van donar per finalitzades el 1913, encara que els enderrocs i la construcció dels nous edificis es va allargar alguns anys.